• A vegades, en prenem pel nostre compte, perquè ens sentim baixos d'ànims, a les nits de festa...com si pel fet d'estar fabricat en laboratoris no fossin substàncies fortes o amb riscos.
• A vegades, ens la recomana algú que no té massa formació en salut mental (no és psiquiatre) i/o no té prou temps com per fer-nos un diagnòstic ben fet.
• A vegades pressionem perquè ens receptin alguna substància química ja que és més fàcil prendre pastilles que enfrontar-nos al problema que tenim (“M'ha deixat el nòvio i vull que em donis pastilles, perquè estic molt trista”).
• A vegades són les transnacionals farmacèutiques les que pressionen, perquè es receptin amb o sense sentit (volen guanyar diners sigui com sigui).

Alguns medicaments també són addictius i deixar de prendre'ls provoca també “mono” (suors, agitació, inquietud, ansietat, tremolors, nàusees, vertigen, irritabilitat...) Quan es deixen, el cos reacciona al contrari de com reaccionava sota els efectes d'aquests. Els ansiolítics en són un exemple. També poden crear tolerància (que el cos necessiti més quantitat per mantenir-ne els efectes).

Pot ser que ens durin un temps curt (per exemple, una persona que estimem molt ha mort i ens hem quedat molt malament durant uns dies), un temps més llarg (un estat que ens dura uns mesos) o que formin part de nosaltres (potser per característiques físiques del nostre cervell).

El seu origen té a veure amb:

• el nostre cervell (ens falta una substància necessària i no la tenim de forma natural).
• històries detonants o facilitadores:    

                     - coses que ens han passat a la vida.

                     - prendre drogues quan el nostre cervell és massa vulnerable a elles.

 

N'hi ha de diferents tipus:

• Tenim l'estat d'ànim molt i molt baix –des dels estats depressius fins a la depressió.
• Davant de situacions o moments determinats ens costa respirar, tenim taquicàrdia, tenim la impressió que ens pot passar una cosa molt greu –les crisis d'ansietat.
• Tenim pujades i baixades molt fortes d'estats d'ànim –trastorn bipolar.
• Som persones molt inquietes (per qüestions del sistema nerviós), necessitem estar sempre canviant i movent-nos i ens costa mantenir l'atenció –els dèficits d'atenció i hiperactivitat.
• Tenim desordenats els pensaments, les percepcions (sentim veus o tenim visions), la voluntat... i el nostre cervell a vegades desconnecta de la realitat i en crea una altra de diferent –les psicosis.
• Sentim una por intensa o desproporcionada d'algun animal, de certes situacions - les fòbies
• Tenim alguna perturbació emocional, afectiva, motivacional o de relacions socials- trastorns de la personalitat .
• Els associats amb l'alimentació –l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa.

• Altres relacionades amb el sistema nerviós i el cervell: els mals de cap fortíssims –les migranyes– les descàrregues nervioses que no podem controlar –l'epilèpsia.

Per a qualsevol d'aquests problemes o malalties, potser que haguem de prendre medicació psiquiàtrica.

Sempre serà millor que siguin genèrics; són més barats per a nosaltres i ajuden a que la despesa pública sigui menor.

Prenent medicació, és important:

• Seguir les indicacions que ens ha  donat el metge: prendre la quantitat justa i no saltar-se cap presa.
• Si creiem que ens aniria bé que ens la canviessin (volem que ens la treguin o que ens canviïn les dosis), ho hem de consultar amb l'especialista. Fer-ho pel nostre compte podria causar-nos alguna reacció imprevisible.

Haurem d'estar pendents (perquè ho haurem de comentar a l'especialista), no només de com ens ajuda –o no– la medicació, sinó de quins efectes secundaris ens provoca (deixar-nos massa sedats o provocar-nos eufòria, algun possible efecte físic que no ens convé...). Si això passés, és possible que ens trobin una altra mediació similar que no ens provoqui aquests efectes secundaris.

 

El seguiment que ens fan és important, tant si ens trobem bé com si estem malament. Recordem preparar-nos la sessió amb l'especialista. Sempre podem:

• Portar coses apuntades que ens han passat i que volem comentar (potser allí no ho recordem).
• Saber com explicar clarament quins efectes hem tingut. Explicar detalladament quins efectes ens provoca: si ens va bé per al problema que tenim i si ens provoca efectes secundaris.
• Demanar que ens acompanyi un familiar per explicar una crisi que hem tingut.

Pensa que els professionals de salut mental volen el millor per a tu: així que intenta ser el màxim de sincera o de sincer.

 

A vegades, un medicament pot servir per a diferents malalties. O potser en necessitem més d'un, o bé perquè tenim més d'un problema, o bé per compensar o millorar els efectes d'un medicament.

ANSIOLÍTICS

Estan pensats per reduir l'ansietat o facilitar la son. Són substàncies fortes i creen dependència. Si hem estat força temps prenent-ne, en deixar-ho ho passarem malament (ho haurem de tenir en compte i estar disposats o disposades a superar un síndrome d'abstinència).

ANTIDEPRESSIUS

Estan fets per ajudar-nos a sortir d'una època fosca i grisosa, en què ens sentim molt tristos, no tenim ganes de fer res, no ens veiem capaços de fer res, sentim que viure no té massa sentit...
Hem de tenir en compte que acostumen a fer efecte després d'uns quants dies d'haver-los començat a prendre; així que –al començament– encara que no ho notem, hem de seguir amb la pauta i esperar.

ANTIPSICÒTICS O NEUROLÈPTICS

Ens ajuden a reduir o compensar l'activitat mental (com quan el cervell i els pensaments se'ns acceleren molt), a connectar amb la realitat sense distorsionalr-la, o a no tenir tantes pujades o baixades.

 

Si ens han prescrit medicació és perquè tenim algun trastorn. I, atès que les drogues ens alteren, si en barregem unes amb les altres, podem tenir diferents tipus d'efectes indesitjats:

• Que les drogues no ens facin efecte (i si augmentem la quantitat, també ho fan els riscos).
• Que estigui contraindicat amb el tractament psiquiàtric que prenem (pot anul·lar o multiplicar els efectes de la medicació o de les drogues ).
• Que ens provoqui alguna crisi o ens empitjori el nostre tractament.

En cas que tinguem un problema de tipus psicològic, el millor que podem fer és afrontar-lo amb serenitat i, per tant, sense drogues, perquè ens la juguem molt més que altres persones.

Si tenim un trastorn mental i prenem medicació, és important conèixer què passarà en cas que –per exemple– vulguem beure alcohol algun dia o fumar-nos un porro. El millor que podem fer és plantejar-li amb confiança al nostre psiquiatre/a.

Aquí donem algunes pistes, que en cap cas substitueixen la opinió del teu professional de referència (ell o ella és qui et coneix).

ALCOHOL

Si es prenen ansiolítics , beure alcohol fa que se sumin els efectes sedants. Depenent de la quantitat d'alcohol i de les característiques de la persona (pes, estat en què  troba,...), els efectes poden anar des de mareig, cansament i son... fins a un coma profund o la mort.

CÀNNABIS

Si es prenen antidepressius, ansiolítics o antipsicòtics, els efectes sedants o tranquil·litzants se sumen i poden aparèixer sensacions de son, cansament, mareig i d'anar “massa fumat”. El cànnabis és especialment perillós per a les persones que tenen esquizofrènia o psicosis, ja que poden aparèixer complicacions o agreujar les que ja es tenen.

AL:LUCINÒGENS (bolets, LSD)

Qui pren antipsicòtics , no pot prendre cap tipus d'al·lucinogen (bolets i LSD –“tripis”). Provoquen mals viatges i també flashbacks.

ESTIMULANTS (cocaïna, speed i MDMA)

       

No les pot consumir qui:

• pren medicació per problemes d'hiperactivitat , ja que poden aparèixer estats d'inquietud, agitació, nerviosisme, ansietat i convulsions.
• pren antidepressius, ja que poden aparèixer crisis d'hipertensió o intoxicacions que poden arribar a ser mortals.
• pren antipsicòtics, ja que poden provocar un quadre psicòtic.