Una droga sol tenir dos tipus de components: els psicoactius i l'excipient o adulterant–li dóna volum i consistència– .
La pretesa adulteració de les drogues –el de les pastilles com l'èxtasi és el més significatiu– sovint s'exagera per aconseguir una abstinència amb una metodologia més que qüestionable.
L'adulteració de les substàncies també fa –en ocasions– que la seva potència sigui menor.

 

Sensacions que es tenen quan desapareixen els efectes de la substància que s'ha pres. Quan la droga és estimulant, són oposades a les que provoquen els efectes esperats. És típica de l'speed i l'èxtasi. Pot durar fins a dos dies.

 

Augment sobtat de la temperatura corporal en ambients molt calorosos o com a conseqüència d'activitat física continuada (ballar moltes hores o fer esport).
Altera tot l'organisme i provoca febres molt altes, mal de cap, vertigen, mareig i ganes de vomitar; la pell es posa vermella, calenta i seca; la respiració s'alenteix, i poden aparèixer convulsions i pèrdua de consciència. Pot provocar la mort.
Evitar-lo és senzill. La millor forma és no prenent MDMA, però si se'n pren, cal hidratar-se –beure molta aigua– i haver menjat.
És una urgència mèdica. Cal anar a urgències o trucar a una ambulància (112).

Mentrestant :
Refrescar la persona: posar-la en un lloc fresc, treure-li la roba, mullar-la i si està conscient, submergir-la en aigua o  donar-li de beure aigua– si pot ser salada-.

 

Poden aparèixer de forma sobtada i duren poca estona –pocs minuts. Tanmateix, són molt desagradables per a qui les pateix.
Provoquen una sensació de perill, de por intensa, d'estar a punt de morir o de perdre el control i de tornar-se boig. S'accelera el cor; se sent una opressió al pit i una sensació de falta d'aire que dificulta la respiració, i es produeix sudoració, tremolor, nàusees, mareig, calfreds...
Cal posar la persona en un lloc tranquil on passi l'aire, tranquil·litzar-la i explicar-li que es tracta d'una crisi d'ansietat i que no es morirà ni li passarà res greu. Cal que respiri profundament. Al cap d'una estona desapareix.
Qui n'ha patit, té més probabilitat que li torni a passar.

 

N'hi ha de dos tipus: la física i la psíquica.

• La física es dona quan l’organisme ha adaptat el seu funcionament a un consum repetit d’una substància (com l’heroïna, l’alcohol o el tabac) i necesita mantenir un determinat nivell a la sang per funcionar amb normalitat. Quan s’interromp el consum, el cos necessita la substància i té una série de reaccions físiques desagradables –el mono- com tremolors, sudoracions, vòmits, etc

• La psíquica és causada pel consum intensiu i continuat de qualsevol droga, a excepció dels al·lucinògens. Quan no es pren la substància, apareix la necessitat i el desig persistent de prendre-la i no es pot parar de pensar a consumir-ne.

 

L'LSD –tripis–, els bolets al·lucinògens o algunes varietats de marihuana els provoquen. També s'anomenen psicodèlics o psiconàutics. Aquests efectes produeixen:
Alteracions de la percepció: distorsions del pas del temps, de l'espai, dels colors i de la llum, visions i al·lucinacions.
Alteracions del pensament.

 

L'haixix –a baixes dosis–, els ansiolítics, els calmants i l'alcohol tenen efectes relaxants o depressors del sistema nerviós. Es caracteritzen per:
En l'àmbit psicològic: relaxació, somnolència, manca de coordinació, alentiment del pensament i de la conducta (mandra per fer coses).
En el físic: disminució de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la respiració, dels reflexos...
L'alcohol té una particularitat: malgrat que és depressor (menys reflexos, més lentitud, etc.) provoca una falsa sensació de ser eufòrica. Per aquest motiu, és tan perillosa la conducció sota els seus efectes.

 

La cocaïna, la MDMA o l'amfetamina (speed) tenen efectes energitzants o estimulants del sistema nerviós central.
Es caracteritzen per:                                          
En l'àmbit psicològic: sensació d'estar més despert, de tenir més energia, de no tenir son ni cansament i un estat d'excitació.
En el físic: augment de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la temperatura corporal...
Tota l'energia que donen la treuen de les reserves del cos. Així –com qualsevol préstec bancari– cal tornar-la amb interessos.

 

Són aquells efectes indesitjats, associats al consum de drogues, que persisteixen.
Poden ser a curt o a llarg termini: es poden mantenir un parell de dies, una setmana, un mes, anys...
Un ús –amb predisposició personal– d'al·lucinògens pot provocar psicosis permanents, i el consum persistent de cocaïna o alcohol, danys irreversibles en el cervell.

 

Baixada de la tensió, sobretot associada a l'ús del cànnabis. Va acompanyada de la sensació de mareig, sudoració, visió borrosa, cara pàl·lida i, a vegades, pèrdua del coneixement durant uns minuts.
Per recuperar-se cal:

• Tenir les cames estirades i ben amunt.
• Estar en un lloc ventilat o on passi aire fresc.
• Descansar unes hores.

Si la persona perd el coneixement, cal anar a urgències.

 

Quan amb una droga tenim efectes indesitjats, com la sensació de falta de control mental i/o emocional. Normalment desapareix quan acaben els efectes de la substància. Quan ha passat una vegada, és més probable que es repeteixi.
En la seva explicació intervenen dos factors:

• les particularitats de cada persona i
• els trets de la substància o les substàncies en qüestió.

Es poden tenir pensaments estranys i desagradables, nerviosisme i ansietat, estats depressius... O patir una crisi d'angoixa o ansietat (sensació que un es morirà) o un atac de pànic. Fins i tot, quadres més greus, com episodis psicòtics o paranoics.
Si el malestar psíquic persisteix, pot ser que es tracti d'un trastorn mental –induït pel consum de drogues. En aquest cas, és necessari acudir a un especialista    –psiquiatre.

 

Substància que produeix els efectes psicoactius d'una droga.

• En l'alcohol: l'etanol
• En el cànnabis: el THC (la principal)
• En l'speed: l'amfetamina
• En les pastilles sintètiques: la MDMA
• En els bolets al·lucinògens: la psilocibina

 

L'organisme s'acostuma a una substància i necessita més quantitat per obtenir els mateixos efectes. El consum continuat de totes les drogues la provoca.