 |
 copyleft
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts allotjats en aquesta web (www.laclara.info), fins i tot amb modificacions i millores del text.
L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor (edpac.org) i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft i la mateixa llicència.
No estan permesos els usos comercials.
>Descripció de la llicència |
|
|
| |
| No em sento a gust amb el meu cos |
 |
|
|
|
|
|
Que difícil és sentir-se bé, quan sembla que en aquesta vida el més important és tenir un cos danone, anar a la moda i ser guapos o guapes. Sembla que tothom hem de tenir el mateix cos. I això fa que ens agafin complexos i ens sentim malament: “A mi em sobren uns quilos”, “Tinc panxa”, “Em diuen que estic massa prima...”
|
|
|
El cos: qüestió de modes...
|
La moda marca els pantalons que hem portar (rollo pirates, baixos de cintura...), el pentinat (rastes, llarg de darrere i curt de davant...) i fins i tot el cos que hem de tenir.
- El cos de tia: fins fa un temps, la moda marcava un cos ple de corbes, plenet... I ara és ben al contrari: recte, sense corbes als malucs, a la panxa, al cul...; per tant, quasi impossible, pequè les ties tenim corbes perquè és la gràcia del cos de dona.
- El cos de tio: sortit del gimnàs, marcant bíceps, depilat, viril, macho ibérico...
Tenir el cos de moda o no, no depèn tant de què fem per tenir-l'hi, sinó del que ens ha tocat tenir (que sovint té a veure amb el que tenen els nostres pares).
A vegades, però, el nostre malestar pot ser justificat, ja sigui perquè estem massa grassos (obesitat) o massa prims. I això ja no és qüestió de modes sinó de salut (física i mental):
- Si estem massa grassos/es, pateix el nostre cos i el nostre cap. Començar un règim i fer exercici ens pot ajudar, però sempre en mans del nostre metge. Ells saben com fer-ho de la millor manera.
- Si estem massa prims/es, també ens podem sentir malament, tant pel físic com per l'estètica. No omplim els pantalons, no marquem cul, fem mala cara... El metge ens dirà què podem fer per guanyar uns quilos de manera sana.
Altres vegades tenim un cos normal, que no ens desagrada, però ens sembla que l'altra gent ens faci sentir malament i acabem per –quasi- creure'ns que no estem bé.
|
|
|
|
|
-
Ens passen per davant mil vegades la imatge de la tia o el tio perfecte (ens diuen quin cos està bé i quin no) i nosaltres tenim un cos normal. Fins i tot per anunciar un cotxe o un desodorant posen a una tia prima i guapa.
-
Jo em puc dir: “Me acepto y me gusto así, como soy”, però la tele ens diu: “No, no! Tu tienes que tener el cuerpo que yo te diga.”
-
I jo em pregunto: “Ah sí? Com?” Aleshores la tele ens diu (en anuncis o en programes): la fórmula més ràpida per perdre pes, el menjar miraculós, el bisturí que tot ho pot...
-
Conclusió: “Jo ja m'agrado i m'estimo a mi mateixa però si no paren de dir-me que estic grassa, ja em diràs...”
|
|
|
|
|
D'on ha sortit allò del cos danone ? A moltes empreses ja els interessa que no ens sentim a gust amb el nostre cos, perquè així ens venen la moto perquè comprem els seus productes:
|
Productes light :
|
Més cars que els altres però com que diuen que no engreixen, es fan pagar.
|
|
Cosmètica
|
anticel·lulitis, antigrans, cremes de dia, cremes de nit... per a pell hidratada, radiant... i d'aquí uns anys antiarrugues.
|
|
Xampús
|
para cabellos ultra-lisos, para rizos perfectos,...que a l'hora de la veritat te'l deixen igual...
|
|
Tractaments de bellesa i operacions d'estètica
|
no acceptis el teu cos, simplement estalvia perquè te'l podràs canviar!
|
En definitiva, dues grans mentides:
- Que el nostre cos no és el que hem de tenir –potser no està bé perquè ho decidim nosaltres o per temes de salut, però no perquè ens ho diguin les empreses.
- Que gastant-nos diners en coses el podrem tenir tal com ens diuen.
|
|
|
|
|
-
Anem a la discoteca i ens posen -al pòdium- a gogos . Tots són guapos i guapes, primes i musculosos... i que són allà perquè te'ls miris. I sembla que ens haguem de comparar tota l'estona.
-
Només podem mirar i ballar, no ens deixen quasi parlar -posen la música massa alta-, per això la gent s'arregla tant. El mal caràcter, el sentit de d'humor, la intel·ligència i les habilitats per... no es veuen a simple vista...
-
La nostra mitja taronja difícilment la trobarem en una discoteca; lligant a la discoteca és més fàcil que es donin relacions tipus mc donald's : “De usar y tirar.”
-
A més, ens podem sentir malament en un lloc on el que més importa és l'estètica i lluir-se. Potser no ens agrada fer-ho o ens molesta que ens repassin amb la mirada.
|
|
|
|
|
-
Als maniquins els queda bé la roba que els posen perquè estan fets per això. No són persones, són peces de plàstic, per això la roba no ens queda igual.
-
T'has preguntat per què només queda la talla 36 dels pantalons que t'agraden? Perquè quasi ningú la té. Per què hem de sentir-nos malament si gastem una 42 o 44 si és la nostra? Per què no fan maniquins amb cossos com els nostres?
|
|
|
|
|
-
Quantes persones de les que surten per la tele veus al carrer? Els anuncis són decorats, no la realitat.
-
Els tios miren a les ties bones que ensenyen, les ties miren als tios que van de metrosexuals ... Però que només et mirin pel físic també ens pot fer sentir malament.
|
|
|
El messenger o la consola
|
-
Al messenger podem dir que som diferents a la realitat: sóc rossa, faig 1.80m, estic prima, tinc tot fibra, tinc 20 anys...
-
Als jocs de consola surten ties quasi en pilotes i amb cossos impossibles. No ens flipem , que són dibuixos i la nostra realitat és diferent.
|
|
|
|
|
Una cosa és clara: necessitem acceptar-nos i estimar-nos per sentir-nos bé amb nosaltres i amb els altres.
|
Mètode 1 Intentar tenir el cos perfecte.
|
|
Mètode 2 L'alternativa
|
|
És una cadena que mai s'acaba, com més hi entres, més malament et sents: quan no és el pes, són els pits i quan no el cul i després els cabells i la roba....
Pensant massa en el nostre cos, no pensem en d'altres coses. Ens oblidem d'altres virtuts que també mola tenir.
Si ens hi obsessionem, patim igualment.
|
|
Pregunta't: és el teu cos el teu punt fort?
Si la resposta és no, benvinguda al 90% de la gent normal. Quins són, doncs, els teus punts forts? Mostra'ls.
Però no ens enganyem, que a tots ens afecta aquesta preocupació pel nostre cos i potser són els altres els que no ens tracten bé i ens fan sentir malament amb el cos que tenim.
|
|
NO L'ACONSELLEM.
|
|
RECOMANABLE
|
|
|
|
|
|
Protegeix-te de l'allau de crítiques i missages sobre com has de ser.
Tingues recursos i criteris propis per conviure-hi:
No miris tant la tele o mira-la d'una altra manera, així evites situacions que et faran sentir malament.
|
|
Fixa't en els anuncis:
Compta quants són de productes per a l'estètica, com són les persones que fan els anuncis. En veus alguna que sigui grassa? Que no ensenyi pit, cuixa o que no medeixi 1.80m? Tenen grans a la cara ?
|
Sigues crític amb el que diuen:
|
“Las ondas de tu pelo te vuelven paranoica?”
|
Si et sembla, vaig al psiquiatra i li explico
|
|
"Si menges iogurts light podràs ensenyar la panxa"
|
Jo no vull ensenyar la panxa, prefereixo ensenyar mates a una amiga a qui costi d'entendre-les
|
|
"Si et poses aquestes mitges, t'aprimes sense haver de fer res i en un més"
|
|
|
“Cuida't”
|
No m'enganyis. M'estàs dient: aprima't i posa't guapa
|
|
“Cuerpo sano”
|
De sana, ja n'estic, però tan prima com aquesta, no (potser si aquesta tia estigués bé de veritat, no faria anuncis com aquests que són un insult)
|
|
“Pierde peso”
|
I m'ho dius tu que no et sobra ni un gram, no?
|
- Tingues criteri, que no et confonguin entre el que és sa i el que és estètic. Mola cuidar-se, però a vegades ens fan creure el que no és. A vegades, és millor cuidar més la nostra intel·ligència, simpatia, coneixements o capacitat de relacionar-nos.
- Vés de festa on et sentis a gust , on no tot sigui posar-nos guapos i ensenyar el físic.
- Si busques alguna persona amb qui estar, vés on t'agradaria trobar-la: a la disco lligant amb qualsevol? Fent un curs de guitarra? O tu sabràs...
- Canvia de botigues : no totes són del rollo fashion victim o de talles petites, que et recorden en cada moment que et sobren quilos o que el teu cos no és recte. Si busques, trobaràs roba diferent, guapa i de la teva talla.
- Quants diners et gastes per estar “guapo/a”? Tanta pasta li donaràs a qui ens fa sentir malament?
- Al messenger , no (t')enganyis. Per què no expliques les teves virtuts reals? Però sempre és millor relacionar-se cara a cara, així ens mostrem tal com som.
- Pensa: a qui volem agradar?
Als nois els agraden les corbes (cul, cuixes...), a la tele que compris, a les noies els agraden els ulls, la mirada, com les tractes... i a tu, que t'agrada i a qui vols agradar?
- Disfruta del menjar i no et privis de la cuina de la teva mare, àvia,...de les pizzes del bar o del teu plat preferit: simplement menja quan toca i en quantitats moderades. No et rallis més del compte amb el menjar, pensar-hi massa fa venir gana!
|
|
Fòrums